Diuen que rectificar és de savis. Doncs m’ha tocat rectificar sobre l’article que vaig escriure ahir en què criticava l’actitud d’en Pere Aragonès i n’Uriel Bertran. Resulta que amb l’ajuda d’una bona colla de persones vam fer un manifest per engegar una campanya per unir totes les persones de diferents nacions d’Europa per demanar al Parlament Europeu, que promogui els referèndums per la independència i en reconegui els resultats. El nostre manifest és:

Fem d’Europa un espai de llibertat

El procés d’integració europea iniciat pel Tractat de Roma el 1957 ha permès una creixent llibertat de moviment de capitals, de béns i serveis, i de treballadors, arreu del nostre continent. Europa, que durant segles ha estat escenari de llargues i sagnants guerres, viu ara, esperançat, un perllongat període de pau, que permet el desenvolupament social i econòmic en tots els sectors.

I és que la Unió Europea, al costat del Consell d’Europa i altres organismes d’abast europeu i mundial, ha promogut activament el sistema democràtic, convençuda que només amb aquest sistema poden ser garantits els avenços aconseguits.

Ara bé, la fundació de la Unió Europea i l’entrada de nous estats a mesura que s’ampliava, no es deu pas a cap decisió o procés democràtic. Al contrari, les guerres i les aliances dinàstiques hi ha tingut més a veure. Paradoxalment, moltes de les recents incorporacions a la Unió (la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre, Malta, Lituània, Estònia, Letònia…) sí que s’han configurat amb el suport majoritari de la seva població malgrat no existien com a pobles lliures quan es va signar el Tractat de Roma.

A Europa, encara avui, hi ha diverses nacions o pobles, que engloben desenes de milions d’habitants, que per raons diverses no han assolit la seva independència ni el seu reconeixement cultural in lingüístic i continuen incorporats en un Estat membre i són en molts casos ultrament fiscalment espoliats. Al llarg de la història, quan aquests han volgut expressar la seva voluntat de ser lliures, tot sovint se’ls ho ha impedit, deixant-los sense cap via democràtica per obtenir els seus anhels.

Per això, atès que veiem que la Unió Europea continua donant suport a processos democràtics per obtenir la plena sobirania en estats veïns, creiem que seria contradictori si no fes el mateix respecte dels pobles europeus que no tenen estat propi i que el vulguin tenir.

Per tant, els sotasignants demanem que el Parlament Europeu, màxima institució democràtica de la Unió, declari solemnement que en el si dels estat de la Unió, és legítim que els pobles expressin la seva voluntat a través de les urnes, per tal de voler entrar en el concert de les nacions lliures d’Europa.

Demanem, així mateix, que el Parlament Europeu vetlli activament perquè les autoritats dels Estats membres no obstaculitzin la convocatòria, celebració i acceptació dels referèndums per a la lliure determinació d’aquests pobles, si aquests així ho desitgen.

Que, com podeu comprovar, s’assembla increïblement al que s’ha proposat a Còrsega (està en espanyol) per Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna

Las delegaciones internacionales que han participado a la cuarta edición de Festa Manna de iRS-indipendèntzia Repùbrica de Sardigna subscriben el siguiente documento político y proponen que también sea ratificado por las delegaciones internacionales que participarán a las Ghjurnate Internaziunale di Corti en Córcega de 3 a 5 de Agosto 2007.

En estos ùltimos años, Europa ha visto nacer nuevos Estados que hoy están integrados en las instituciones de la UE. Estos nuevos estados han hecho posible que sus ciudadanos puedan vivir un bienestar y un progresso nunca experimentado antes. Para la ciudadanía acercarse a la democracia y poder tomar decisiones es hoy, en el mundo del globalizaciòn, la mejor garantía para consolidar el el desarrollo democrático, económico y cultural de los pueblos de Europa. Esto es reconocido por la UE y es un principio fundamental, el llamado principio de subsidiariedad.
La misma UE recientemente ha reconocido y ha tomado parte activa en el proceso democràtico que ha llevado a la independencia de Montenegro.

Es por eso que los partidos polìticos subscritores de este documento proponen a las instituciones europeas que:

- se reconozca y se respete el derecho a decidir de las naciones històricas sin estado que pertenecen a la UE;

- se defina y se regulamente el proceso democràtico con el que las naciones històricas sin estado de la UE puedan acceder a la condiciòn de naciones independientes;

- se acepte la incorporación inmediata en las instituciones comunitarias de los nuevos Estados que se constituiràn en la UE según el proceso del ampliamento interno que la UE establecerà.

Santa Maria Àcuas,
29/07/2007, Sardigna.

CNI — Corsica Nazione Indipendente
ERC — Esquerra Republicana de Catalunya (Catalonia)
GI — Ghjuventù Indipendentista (Corsica)
iRS — indipendèntzia Repùbrica de Sardigna (Sardinia)
JERC — Jovent Independentista (Catalonia)
SSP — Scottish Socialist Party / Independence First (Scotland)

Extret de http://www.irs.sr/domo/Article.aspx?a=693

Permeteu-me que m’excusi per haver pensat que tals casualitats eren impossibles sobretot quan hi ha possibles persones intermediàries. Vull que quedi clar que no dubto gens de la bona voluntat d’aquestes persones com en Bernat Joan en la qual confio plenament. La meva interpretació, totalment allunyada de la realitat segons m’ha fet veure en Pere Aragonès, rau de la desconfiança que dóna gent com l’Uriel Bertran responsable d’haver pres el nom Esquerra Independentista, ocupat políticament per una part de la societat catalana )com les CUP, Maulets, Endavant-OSAN, MDT, la CAJEI, ALTEA, Terra i Llibertat, i el nou col·lectiu Ara, Països Catalans) que res tenia a veure amb ERC, i haver-lo intentat portar a ERC. M’excuso d’haver mal interpretat el que va passar malgrat les experiències meves anteriors i les extraordinàries coincidències del text. M’excuso, i espero que aquesta esmena serveixi per compensar el greuge que hagi pogut ocasionar.

A continuació us deixo el text del que m’acabo de desdir: read more »