El procés d’Independència no és autonòmic, és nacional.

Després de lle­gir l’entre­vista que el Raphel Pher­rer del Diari de Balears li ha fet al Jaume San­tan­dreu, he de dir que som molts ja que tre­ballem per bastir una terra lli­ure que arribi de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Molts més que fa 5 anys.

És cert que el Prin­ci­pat de Catalunya ha posat un ritme fort cap a la Inde­pendèn­cia. Moltes veg­ades sense mirar al costats, al meu enten­dre pel com­plexe de impe­ri­al­ista cap­cot imposat per Espanya sota l’etiqueta de “pan­cata­lanisme”. En culpo als espany­ols però també als cata­lans de tot el país. No haver sabut atu­rar el nacional­isme espanyol des dels difer­ents ter­ri­toris ens ha fet molt de mal. Però en aque­sta dinàmica sobi­ranista creix­ent, la resta del país hi va al dar­rere. Ningú pot negar l’evolució que han fet les illes en els dar­rers 30 anys. Des d’anomenar català a la llen­gua que s’aprén a escola (segons m’han comen­tat abans li deien llen­gua de les illes), a aga­far la refer­èn­cia nacional per par­tits com el PSM ara PSM-EN. A la resta dels Paï­sos Cata­lans, ja són la majo­ria d’accions nacional­istes que tenen com a refer­èn­cia explici­ta­ment o implici­ta­ment els Paï­sos Cata­lans. L’exemple clar són les con­sultes d’autodeterminació que s’estan pro­moven majori­tari­a­ment al Prin­ci­pat amb una pre­gunta que té en compte tota la nació, amb cartells que ref­er­en­cien més enllà de la comu­ni­tat autónoma i que a més han tro­bat resposta a la resta de Paï­sos Cata­lans (El PSM està posant fil a l’agulla amb aquest doc­u­ment del dia 8 de desem­bre del 2009) i en les comu­ni­tats cata­lanes a l’estranger (p.ex. Que­bec).

Al Prin­ci­pat la veloc­i­tat ha aug­men­tat perquè avui hi ha més gent que vol la inde­pendèn­cia que fa 10 anys. Més gent en val­ors abso­luts però també en espec­tre polític. Avui els inde­pen­den­tistes ide­ològ­ics segueixen defen­sant les pos­tures sobi­ranistes amb una autoes­tima en alça. Però avui també l’independetisme prag­màtic està als niv­ells més alts de la història. Aquest sec­tor és el que encara no s’ha mobil­itzat a la resta dels Paï­sos Cata­lans, i és aquest el sec­tor que té la clau per la inde­pendèn­cia. Per­sonal­ment estic a l’espectativa del que passi al País Valen­cià amb el grup de nova for­ma­ció en Movi­ment. M’agradarà saber si seran capaços de trobar-se als descon­tents del Bloc, moltes veg­ades encallat en la ter­cera via, i moti­var als des­en­can­tats de la situació política al País Valen­cià. Si ho saben fer i decideixen presentar-se a les elec­cions, l’entrada al Par­la­ment Valen­cià serà històrica. A les Illes, el PSM també està enco­rat en una tendèn­cia molt neg­a­tiva que l’ha por­tat a esci­cions i pèr­dua molt impor­tant de vots. Però l’independentisme creix a les Illes i al País Valen­cià. Com a exem­ple els pocs vots que van sep­a­rar la CUP del primer regi­dor a Barx­eta (Costera).

Tor­nant a les Illes, sóc dels que pensa que el dia que acceptin majoritàri­a­ment la seva perte­nença nacional, pel tarannà illenc que no entraré a descriure, seran més cata­lanes que ningú perquè de fet ja ho són. Jaume San­tan­dreu, el país està en con­truc­ció i l’estem fent entre tots i totes. Aprof­ito per a donar-te les grà­cies per la feina feta.