En geologia marina quan estudiem medis profunds de latituds mitjanes i baixes, per sota de la profunditat de compensació del carbonat càlcic (profunditat a partir de la que la calcita –entre d’altres– es dissol), les datacions són especialment difícils i es mereixen una atenció especial.
Per a datar materials de fins a 50.000 anys d’antiguitat es necessiten restes orgàniques que hagi acumulat l’isòtop 14 de l’oxigen mentre hagi estat en vida l’individu particular. El que datem doncs és quan de temps fa que l’individu ha deixat d’adquirir carboni 14, és a dir, quan de temps fa que va morir. No entro en qüestions isotòpiques i com s’arriba a tenir l’isòtop 14 i perquè s’arriba a perdre. read more »

En Geologia com en la majoria de ciències ens trobem diferents fonts d’error.

a) Error en el plantejament. En la majoria dels casos el plantejament d’un problema correspon a un model idealitzat dels fenòmens reals a causa que, en general, ens veiem forçats a suposar condicions que simplifiquin el problema real.

b) Error del mètode. A la pràctica, davant de la dificultat que significa resoldre un problema en forma analítica, o davant de la impossibilitat de fer-ho, s’opta per reemplaçar el procediment per un que ofereixi una solució aproximada a la del problema original.

c) Error en l’entrada de dades. Les imperfeccions dels mitjans|medis utilitzats per recopilar dades, provoquen errors en les entrades numèriques d’un problema.

d) Error de truncament. Per exemple, l’avaluació de funcions mitjançant desenvolupaments en sèries infinites, obliga a considerar en el càlcul només un nombre finit de sumands, truncant la resta de la sumatòria.

e) Error d’arrodoniment. La gairebé totalitat dels nombres reals requereixen, per a la seva representació decimal, d’una infinitat de dígits. A la pràctica, per al seu maneig només s’ha de considerar un nombre finit de dígits en la seva representació, procedint-se a la seva determinació mitjançant un adequat arrodoniment. Un cas típic el presenten els computadors que, en la seva memòria, emmagatzemen només representacions finites dels números|nombres reals. En aquest cas parlem d’arrodoniment inherent.

f) Error de propagació. En operar aritmèticament amb quantitats aproximades, els errors associats a aquestes són propagats al resultat de l’operació. De vegades aquests errors poden ser tan significatius que el resultat manca de sentit.

Extret de: http://www.chillan.udec.cl/~jsandov/cnerror.htm