Cada vegada, i molt poc a poc, s’obren vols directes entre Barcelona i els Estats Units. Encara estan tots localitzats tots a la meitat Est però es van estenent cap a l’oest. El darrer és a Chicago.
Delta Airlines: vola a Nova York diàriament i cinc cops per setmana a Atlanta.
Continental Airlines: vola diàriament a l’aeroport de Newark (Zona Nova York-Nova Jersi).
Al 2010 en total van volar en vols directes des de Barcelona a Nord Amèrica 627.560 persones. Cal tenir en compte que també s’inclou Mèxic. (Dades de www.bcnair-route.com)
En la línia del que et vaig escrivint darrerament, ara et vull donar un consell: «Sense ressentiments amb Espanya i França, construïm en pau».
Perquè no et sents part de la cultura espanyola o francesa? És possible que no te’n sentis per la fatiga que cadascuna de les teves neurones experimenta amb el que consideres agressions a una part de la teva manera de ser. Però no t’enfadis amb el món! Primer de tot has de ser conscient que el món és injust. En un món perfecte no hi hauria països, ni fronteres, ni cultures en guerra, ni guerres, ni guanyadors ni perdedors. Accepta aquest fet: «el món és com és». Accepta-ho totalment.
La segona cosa a considerar és que Espanya mai s’ha entès a ella mateixa per aprofitar-se’n. I d’això no en tens culpa. Espanya, com es diu pel món, és una nació de nacions. Però ella s’entén com una nació de regions. Una vegada vist el problema, cal que tinguis present que l’Estat propi no s’aconseguirà per temes ideològics. Ja et poden fotre canya que mai aconseguiràs la independència per aquesta raó. Ells ho saben, però sembla que tu no. Perquè patir doncs? Si ells saben que per molt que et putegin culturalment mai posaran en dubte real l’estat, perquè entrar en el joc? perquè deixar d’estar en pau amb un mateix?
Una vegada estàs en pau amb tu mateix cal plantejar-se: Cal un Estat propi? si la resposta és sí cal preguntar: per quines raons? I treballar-les. Si és que no. A viure en pau. Tu tries?
T’agrada veure verd a la teva ciutat? A mi m’encanta. Però em pregunto perquè sempre hi ha un rètol on es prohibeix passejar-hi o jeure-hi. Realment sóc un apassionat dels parcs i dels jardins però no entenc aquesta mania de prohibir el seu ús més enllà del pur sentit estètic. És com allò d’ensenyar un dolç a un nen petit i dir-li «el pots mirar tant com vulguis però no te’l mengis que et quedaràs sense». El nen de seguida es cansaria i el deixaria de mirar. És estúpid i en el cas de la gespa també molt car. Jo, sincerament t’ho dic, no vull pagar impostos per parcs dels quals no en puc fer gaudi. No és una crítica a pagar impostos per parcs. És una crítica a l’autorepressió en l’ús de l’espai verd. A mi m’encanta poder gaudir del verd jaient mentre llegeixo un llibre o veig passejar a la gent. Però m’estimo més poder usar un lloc d’una altra manera i que no tingui gespa, que limitar-me a mirar-ho des de la distància. Sóc conscient que el clima als Països Catalans és Mediterrani i les pluges són limitades. Sóc molt conscient que l’aigua és un bé escàs. Però el que dic no té res a veure amb l’aigua. Té a veure amb l’espai, un bé també molt preuat. Estic segur que al llegir això, si tens coneixements de jardineria però també si no, pots donar mil solucions ja sigui a l’hora de gestionar l’aigua o dir quin tipus d’aigua es pot usar i assessorar en un tipus de gespa més resistent amb l’objectiu final de poder emprar l’espai. read more »
Vídeo de la cria llúdriga de mar californiana a l’aquari de la Badia de Monterey a Califòrnia i de la seva mare adoptiva Jay. En el vídeo es pot veure com mengen i com juguen amb el super glaçó de gel que després s’engoleix la Jay. Al final, fent massatges per digerir, i el bebè imitant.
Estic experimentant noves eines d’internet. Ja fa dies que en formo part, però fins ara no m’havia decidit a saber exactament que és i que representa. Doncs bé, www.MyBlogLog.com és una eina que permet saber quins membres d’aquest portal visiten els blogs i també agrupar el membres en Comunitats. Per tal d’enfortir el col·lectiu de blocaires dels PPCC he obert la comunitat PPCC, digueu-me original. D’aquesta manera, i afegint un widget al vostre espai queda plasmat els visitants que van passant per cada blog. De fet està molt en la línia de la XBS
Tot i que es pot entendre com una ferramenta més de control, també pot ser emprat per conèixer-nos tots una mica més. De fet, que funcioni depén una miqueta de tots plegats..
Ahir al vespre vaig anar a fer una xerrada-debat sobre el canvi climàtic. La xarrada que era a un pis força cèntric de Barcelona presentava un format molt especial. Hi havia una introducció de 10 minuts per part de cada ponent. Us explico: érem tres ponents.
Un d’ells treballa a la fundació Natura de la Caixa i va aportar al debat 30 imatges sobre el canvi climàtic (millor dit, sobre conseqüències de fenòmens climàtics) que el ministeri espanyol ha fet i que la caixa s’ha limitat a traduir, sense adaptacions (realment fa por). Podeu veure-ho a www.frenaelcambioclimatico.org. Sensacionalisme al màxim exponent per part de dues corporacions a les que no les tinc cap estima (Estat Espanyol i la Caixa). L’Steph, el ponent, no tenia cap culpa, ell es va limitar a exposar amb molta dignitat les fotografies, tal vegada massa demagògiques.
Per l’altra banda, n’Irene va exposar la seua experiència com a biòloga en un estudi de les emissions de CO2 a l’atmosfera per la descomposició de la matèria orgànica en la tundra d’Alaska, quan el permafrost es desfà. Em va semblar molt interessant la seva experiència. Realment és interessant saber com els fenòmens que es desenvolupen en medis tan crítics com els que hi ha en el cercle polar Àrtic.
I jo, investigador marí que des d’un perfil geològic vaig aportar una visió crítica amb tot el que es refereix al canvi climàtic. Amb tot! i és que, com ja he aportat moltes vegades en aquest blog, el canvi climàtic s’utilitza per bé però també per malament d’una manera massa abusiva. A tothom no li agrada la meua opinió i les dades que aporto en les conferències que faig, però si volien debat els hi vaig deixar a sobre la taula.
El que lamento és no haver sabut que havia de fer una introducció de 10 minuts ja que m’hagués preparat alguna cosa per tal de fer la xerrada un xic organitzada. Em pensava que com seria debat, seria una mica per torns de paraules per contestar algunes preguntes que ens faria algun moderador, però no va ser així. Vull aclarir que va ser difícil per mi la xerrada perquè vaig perdre cert temps d’oratòria mentre improvisava el discurs per tal que fos entenedor.
Però malgrat que personalment no estic satisfet per l’exposició que vaig fer, crec que vaig aconseguir transmetre algunes idees pel que em congratulo del resultat final. A la vegada vull felicitar als organitzadors per la iniciativa, que crec que si segueixen així els aportaré molt. I Vull agrair a la vintena de persones que van anar a participar del debat.
Cada vegada, i molt poc a poc, s’obren vols directes entre Barcelona i els Estats Units. Encara estan tots localitzats tots a la meitat Est però es van estenent cap a l’oest. El darrer és a Chicago.
T’agrada veure verd a la teva ciutat? A mi m’encanta. Però em pregunto perquè sempre hi ha un rètol on es prohibeix passejar-hi o jeure-hi. Realment sóc un apassionat dels parcs i dels jardins però no entenc aquesta mania de prohibir el seu ús més enllà del pur sentit estètic. És com allò d’ensenyar un dolç a un nen petit i dir-li «el pots mirar tant com vulguis però no te’l mengis que et quedaràs sense». El nen de seguida es cansaria i el deixaria de mirar. És estúpid i en el cas de la gespa també molt car. Jo, sincerament t’ho dic, no vull pagar impostos per parcs dels quals no en puc fer gaudi. No és una crítica a pagar impostos per parcs. És una crítica a l’autorepressió en l’ús de l’espai verd. A mi m’encanta poder gaudir del verd jaient mentre llegeixo un llibre o veig passejar a la gent. Però m’estimo més poder usar un lloc d’una altra manera i que no tingui gespa, que limitar-me a mirar-ho des de la distància. Sóc conscient que el clima als Països Catalans és Mediterrani i les pluges són limitades. Sóc molt conscient que l’aigua és un bé escàs. Però el que dic no té res a veure amb l’aigua. Té a veure amb l’espai, un bé també molt preuat. Estic segur que al llegir això, si tens coneixements de jardineria però també si no, pots donar mil solucions ja sigui a l’hora de gestionar l’aigua o dir quin tipus d’aigua es pot usar i assessorar en un tipus de gespa més resistent amb l’objectiu final de poder emprar l’espai. 
