La Kay m’ha donat la recepta del pastís de poma que li va ensenyar no sé si sa mare o qui..
Per fer el pastís de poma (Apple pie) hem de fer dos parts: La crosta i el farcit.

Per fer la pasta necessitem dos gots de farina, un got de «shortering», mig got d’aigua i mitja cullaradeta petita de sal. Això ens donarà per fer les costretes superior i inferior.

Per fer el farcit necessitarem entre 6 i 8 pomes (encara que es pot fer amb qualsevol tipus, és aconsellable que no siguin ni massa dolces ni massa toves), una cullaradeta i mitja o dues de suc de llimona, entre 3/4 o 1 got de sucre, 4 cullaradetes de farina, entre una cullaradeta i dues de canyella molta, un xic de nou moscada.
Peleu les pomes, els hi traieu el les pipetes i el cor i les partiu a llesques de manera que quedin aproximadament 5 o 6 gots de llesquetes de poma. Poseu les pomes en un bol gran per a barrejar-ho amb la resta d’ingredients. Afegiu el suc de llimona. En un altre bol poseu la farina, el sucre, la canyella, la nou moscada i un xic de sal. Barregeu-lo de manera que no quedin grumolls. Afegiu més o menys sucre depenent de si les pomes són dolces o no. Barregeu la pasta que us ha quedat amb les pomes amb un cullerot de fusta.

Fem la pasta que ens servira de cul i tap del pastís. L’hem d’aplanar amb un rotlle de manera que quedin dos masses planes de 20-25cm. Posem la base en el motlle i ho farcim amb les pomes i una mica de mantega que li donara sabor. Ho cobrim tot segellant el marge a la pasta inferior i li posem sucre pel damunt que es desfarà al forn. Ho cobrim amb paper d’alumini per evitar que es cremi massa. Després de 25 minuts a 190ºC li podem traure el paper d’alumini i ho deixem 20 i 25 minuts més al forn (o fins que el pastís ja estigui inflat i daurat).
I ja tenim la veritable Apple Pie

Podeu consultar també:
http://en.wikipedia.org/wiki/Apple_pie

Fent el gest patriòtic d’intentar recordar qui sóc i d’on vinc, he buscat Catalunya a Viquipèdia. I apareix la definició «Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és una nació històrica situada a la costa nord-est de la península Ibèrica, en gran part, i dividida administrativament en dues parts: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l’administració de la Generalitat de Catalunya, que és l’únic que duu aquest nom com a oficial.»

Com Catalunya no és cap nació, al menys la Catalunya que citen. Una Catalunya que exclou bona part del país, he decidit esmenar l’error. Ara hi diu, fins que ho canviïn, «Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, forma part de la nació històrica catalana situada a la costa nord-est de la península Ibèrica, en gran part, i dividida administrativament en dues parts: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l’administració de la Generalitat de Catalunya, que és l’únic que duu aquest nom com a oficial.» D’aquesta manera se sobreentén que la nació és més gran.

Està clar que la definició l’ha fet un convergent dels que no s’entera des d’on i fins a on arriba el país. Com que jo tampoc puc estar la definició al viquipèdia constantment, us demano que m’ajudeu. A veure qui es cansa abans. La meva paciència és molt gran.

Si algú vol saber les estadístiques del seu lloc web o blog, només cal que utilitzi Google Analytics. És un servei gratuït que dóna una infinitat de dades referent a les visites que té el lloc web en qüestió. A més, m’agrada perquè no es veu cap minibanner o similar informant del comptador i serveix per vàries pàgines web alhora.
Tanmateix no tot és perfecte a Google Analytics: no està en català i pateix del mateix mal que Google Earth i Google maps. Si miro les visites que he rebut dels Països Catalans em trobo noms tan curiosos com Premiá de Mar, San Pedro de Ribas, Caserío de Vellvenen i Caserío El Amunt. A més d’altres tristament acostumats a llegir-los en llengües foranies: Perpignan, Alicante o Castellón. L’encarcarament de dades, per no dir poques ganes d’actualitzar una base de dades del tot desfassada és el tal·ló d’Aquil·les de Google.
Crec que aquest és un problema que hem de solucionar com sigui. Penseu que Google Analítics (tot i que en menor mesura que Google Earth o Google Maps) és un servei emprat massivament a tot el món i que ara mateix la imatge que s’està donant dels Països catalans és absolutament Francesa o Espanyola. read more »

Web provisional de l’Espai Gallec dels Països Catalans
www.espazogalego.info

Avui m’he proposat tornar a delitar als agraïts paladars americans amb una sessió de cuina catalana. Avui toquen panellets i, si en trobo, castanyes!! Espero que no em responguin a les castanyes amb carabasses que aquí són enormes però en tot cas estic preparat.
Aquesta idea l’he tret del Juli que al seu bloc en dóna algun detall més de com preparar panellets.
Ja us explicaré el resultat.

Ahir es va casar la Sheila, amiga meva de l’illa Maurici a l’oceà Índic. Ens vam conèixer per un d’aquests intercanvis que es fan a l’institut de l’estil Pen Friends, a distància. Des de llavors fa 14 anys, i amb interrupcions incloses, hem mantingut el contacte, ens hem conegut. Gràcies a que ella va estudiar a Londres. Ens hem visitat vàries vegades, la primera certament accidentada ja que no ens vam poder veure. Fa un parell de mesos em va dir que es casava a finals d’octubre a Londres. Lamentablement jo no hi podia anar degut al meu viatge als EUA. Ahir es va casar amb en Matt, un londinenc catxondo com ell sol. No hi vam anar, encara estic a Amèrica i l’Elisenda treballa. Però em vaig sentir molt aprop de la Sheila ahir a les 6 del matí, les dues del migdia a Londres. Vaig poder veure el seu somriure, m’atreveixo a dir que únic i sentir la seva alegria. Van donar la cerimònia, no religiosa, per internet. Va ser fantàstic poder estar al seu costat des de tan lluny. Imagino que per la major part de la familia que no es van poder desplaçar a Londres haurà estat brutal.
Per la Sheila i en Matt, els millors desitjos.

Avui estic content, aquesta és la meva entrada 99 al bloc «el senyor de les muntanyes» i és per anunciar que per fi l’Elena m’ha deixat un comentari. Gràcies! Ha estat el primer comentari d’una dona. Ja havia perdut l’esperança de què fos abans de les 100 entrades al bloc. Ha costat mesos i mesos de notes des de casa, des de vaixells oceanogràfics navegant pel Mediterrani o per l’Atlàntic, des de ciutats d’Espanya i dels Estats Units. Ni quan estava caminant pel Pirineu fent el GR11 en solitari durant un mes vaig tenir cap comentari. I us ben asseguro que de dones que mirin el meu bloc n’hi ha (el que no sé és la proporció).
Si fa un temps constatava que les dones que tenen bloc són la minoria, avui constato que les dones que deixen comentaris als blocs d’altres persones són la minoria.
Perquè les dones deixen menys comentaris que els homes? read more »

En Marc Belzunces ha fet pública la versió 0.5 (encara beta o en prova) del mapa editavle de límits municipals dels Països Catalans en format kmz ( de moment per a ser editat amb el Google Earth)

Mapa editable dels límits municipals dels Països Catalans (v0.5, KML/KMZ 5,4 MB)

Encara resten unes feines pendents per tal de poder fer la versió 1, és a dir la bona. En Marc publica al seu bloc les tasques fetes en la darrera versió i les que encara resten.