Hi ha moltíssima, moltíssima gent que no sap ben bé com funciona un Tió de Nadal. És d’aquelles coses que es donen per fetes: Piqueu a un tió mentre li canteu una cançó i el tió caga regals. Però perquè caga? Què té a dins el tió per a què faci regals? i perquè només quan piqueu i canteu dóna regals?

Les respostes a aquestes preguntes són ben lògiques. Els tiós tenen origen pirinenc i el comparteixen tres cultures germanes: la catalana, l’aragonesa i l’occitana. Per tant el primer tió del món devia ser Ribagorçà. A la Ribagorça, a l’Aran, al Sobrarb, Al Pallars i a Andorra els boscos tenen milions i milions de follets, com a mínim un per arbre. La tradició va començar allà però més tard es veié que a la resta d’arbres de tots els Països Catalans també hi havia follets. Bé, torno a l’explicació de com van començar el tió! Antigament, per regalar coses als infants de les cases, es tallaven troncs amb follets o minairons a dins i es posaven a les cases. Per a ser més exactes, es posaven als llocs més importants de les llars, a ser possible al costat del foc. Per a què els follets estiguessin contents es tapaven amb una manta i se’ls vestia dibuixant una cara a una de les cares del tronc. Els follets amb això ja estaven contents perquè tenien el que els mancava: Una cara ben gran i ben riallera que dibuixaven els mateixos vailets al seu gust. Amb això s’asseguraven no espantar els nens i podia conviure amb ells. Això explica que fa fer que es comencessin a posar troncs a les cases.

Però perquè fan joguines i caramels i no d’altres coses? Els follets, que s’avorreixen molt quan estan en un tronc de tió, es dediquen a fer joguines, caramels i petites cosetes per passar l’estona. A ells els agrada molt treballar, i en un tronc petit de tió dins una casa no hi ha pas masses possibilitats de sortir. No us penseu que no surten. Sempre troben el moment per a fer algunes petites entremaliadures (amagar claus, o petites coses), però els que viuen a les cases dins de Tió tampoc massa. Penseu que si surten corren el risc d’espantar la mainada. I tanta estona dins del tronc tenen molt de temps per a fer molts regals! Quan han acabat de fer-los tots, als volts de nadal, es posen a descansar tan profundament que no es poden despertar sinó és amb el retruc dels cops de pal i la fressa de les cançons. Llavors mentre els nens i nenes piquen amb totes les seves forces els garrots contra els troncs de tió la nit de nadal o nadal, el follets posen els petits regals sota la manta que els vesteix.

Tingueu en compte que els follets mengen! Cal donar-los de menjar verdures, carabasses o garrofes des de principis de desembre!

Us presento el bloc de contes que estem tirant endavant amb ma germana. «Contes en una ampolla» són històries inventades que van publiquem cada setmana acomplint la condició que l’altre ha imposat (ampolla). La propera setmana el meu conte haurà d’incloure un petó robat. La setmana passada, el conte de ma germana no podia tenir cap NO (llegiu el conte «Un poble anomenat SI»).

Us convido a llegir-los, a comentar-los i si us ve de gust a escriure algun conte. Es publiquen els diumenges o dilluns. Si us passeu, esteu convidats a ficar el conte en la següent ampolla.

Contes en una ampolla