Després de dos mesos a Corvallis, amb alguna interrupció a Califòrnia, torno cap a casa aquest diumenge. Les ganes de tornar als Països Catalans ara mateix es confonen per la tristesa de deixar aquí a molt bona gent que m’ha ajudat a passar una mica millor la soledat. Encara estaré per aquí tres o quatre dies, però crec que no tindré més temps per escriure. Com que encara tinc present tota aquesta gent d’aquesta banda de l’Atlàntic, és un bon moment per a fer una valoració de la meva vida americana.

Crec que ha estat una gran experiència professional, he avançat com mai en la meva tesis i m’he sentit molt motivat. A més he tingut la possibilitat d’anar al laboratori de Califòrnia on fan les datacions de C14. A nivell de feina no he tingut cap problema, ans al contrari tot han estat avantatges. Amb la tesis que estic fent, a Barcelona sovint m’he trobat sol científicament ja que ningú fa la mateixa recerca que jo a menys de 800km, i el següent l’he d’anar a buscar a més de 6.000km. Aquí per tant m’he sentit acompanyat en aquesta travessa de 4 anys que estic duent a terme.

A nivell personal la cosa també ha estat molt bona! M’he trobat a gent normal, simpatitzants de les lluites socials, ambientals i també m’he trobat apassionats per la música. Amb nivells culturals alts o molt alts, tots ells estaven a l’altre extrem dels prejudicis que m’havien ensenyat a tenir. Estic content read more »

read more »

M’ha costat una setmana adonar-me que estava als Estats Units i ha estat necessari que m’ho diguessin molt clar.
Aquest matí quan encara no havíem fet ni una milla en cotxe en direcció a la feina hem punxat una roda. Gairebé cada matí faig les 20 milles que separen la caseta al bosc i el institut amb en Chris. Ell és el meu cap aquí però també qui m’hostatja. Quan hem punxat la roda s’ha sentit una petita explosió, amb un «no he pogut esquivar l’ampolla» d’en Chris. Després d’una colla de contratemps hem pogut posar la nova roda. Però la sorpresa que m’he endut quan revisava la roda punxada ha estat enorme. Tenia un forat al pneumàtic però tenia un altre a la llanta. Ambdós forats estaven juxtaposat i el que sigui que havia travessat llanta tenia forma rodona i la mida d’una moneda d’euro. Jo estava al·lucinant però quan el Chris ha dit que havia estat una bala, m’he acollonit de veritat. Efectivament, no hi havia restes de cap ampolla per la carretera. La cara del Chris mostrava signes de preocupació més que evidents. La seva expressió seriosa s’ha trencat per anunciar-me amb to solemne «Wellcome to America». Han donat a la roda però podien haver tocat el cap d’algú dels dos. Li he dit que anava a buscar la bala però m’ha respost que potser no trobo trobaré la bala però si a qui ha disparat. No es podia ser més convincent. Finalment ha vingut el sheriff i ha estat fent fotos però segur que no tan bones com les meves.
Per primer cop he tingut la sensació que aquí la gent te armes i les utilitza.

Demà a les 6:50am em surt l’avió cap a Frankfurt. Des d’allà agafaré l’avió que em portarà a Portland (Oregon). Arribaré a les 11:50 am, hora d’allà.