Votar des de l’estranger és missió impossible. En aquestes darreres eleccions estatals he tingut la meva segona oportunitat de votar des de l’estranger. I les dues vegades he tingut només 2 dies per enviar les meves butlletes. Les dues vegades m’han arribat les paperetes el diumenge anterior a les eleccions, sent el dia límit dimarts. Aquest és només el darrer pas del procés de votar més costós. Arribar a tenir les paperetes a casa teva tampoc és fàcil. Cal anar al Consulat General d’Espanya i demanar que enviïn les paperetes des de la junta provincial, en el meu cas de les Illes. Això implica anar a San Francisco des de Silicon Valley entre setmana i perdre un matí de feina i 18 dòlars de benzina o 12 de transport públic. I al final, com publica la FIEC, per a que 3346 vots desapareguessin a les darreres autonòmiques del Principat. I el que mai sabré és si el meu vot ha estat comptabilitzat.

Més enllà de les dificultats de poder votar des de l’estranger, hem d’afegir la voluntat política (PP i PSOE) d’impedir el vot des de l’estranger amenaçant amb lleis com la que van aprovar el 21 de desembre del 2010 (LOREG) que suprimeix el dret de vot en les eleccions locals dels que resideixen a l’estranger.

Potser com jo, tu també has tingut problemes a l’hora de votar des de fora dels Països Catalans. Si vols, pots compartir aquí la teva experiència. Utilitza el formulari de a continuació i sortirà publicat en aquest mateix post.

Més experiències!

«Bona tarda a tothom,
el que m’ha passat a mi no és gaire diferent del que expliqueu. Visc a Vernet, al Conflent, i fins a dos dies abans del 20N no vaig rebre els papers per anar a votar. Em vaig queixar al consolat d’Espanya a Perpinyà i em van respondre que hi havia hagut problemes a la demarcació de Barcelona i que excepcionalment podria votar per correu fins el dia 19 –en comptes del 15-. El tampó de correus justificaria la data d’enviament del vot.
A més a més, vaig rebre menys quantitat de paperetes dels partits que les que hagués hagut de rebre …
Vaig demanar on calia que m’adrecés per denunciar aquests fets i no em van respondre. Algú em pot dir a on cal escriure per posar denúncia ?
Ves per on que tres setmanes abans vaig rebre dos correus, un del PSOE i l’altre del PP : el del PSOE venia de Zuric i el del PP de l’aeroport Roissy-Charles de Gaulle de Paris.  Com s’explica això ? Qui finança aquests dos partits ?

»

»

Realment votar des de l´estranger és una missió (gairebé) impossible! 

Mai, però mai, deixaria d´exercir el meu dret a vot en unes eleccions. El 23F feia dos dies que tenia 18 anys i vaig ser molt conscient del que ens estàvem jugant. Però de vegades s´ha de tenir una voluntat i una perseverància de ferro per aconseguir votar. Aquest va ser el cas de les darreres eleccions del 20N.

Una setmana abans de les eleccions encara no havia rebut la documentació per votar. Vaig telefonar al consolat d´Amsterdam on, per primer cop, em van atendre de manera amable i eficient, oh, sorpresa! Al consolat em van dir que la documentació m´havia d´arribar de Barcelona i em van donar el número de telèfon de l´oficina del cens. Vaig telefonar a Barcelona i una funcionària, novament extremadament amable, em va dir que a causa d´unes llistes que havien estat impugnades, el correu no havia sortit fins el dijous 10 de novembre. Finalment, el dimecres 16 em va arribar la notificació de correus. A partir de l´endemà, dijous 17…, podia anar a recollir la documentació a correus. Ja no era a temps de votar per correu si no em volia arriscar a que el meu vot fos un dels vots extraviats.

El dijous 17 va transcórrer de la següent manera. Al matí vaig anar de casa meva, a Rotterdam, fins a L‘Haia a treballar. A la pausa del dinar vaig tornar a Rotterdam, vaig recollir la documentació a correus, i me´n vaig tornar cap a L´Haia a treballar. Al vespre, vaig anar de L´Haia al consolat d´Amsterdam a votar i després, esgotada, vaig tornar a casa.

Us estalvio el número de trens, metros, tramvies que vaig haver d´agafar, a més de perdre quatre hores feina i molts diners.

Segons el consolat d´Amsterdam, hi va haver problemes sobretot a Barcelona. Amb una mica d´imaginació seria fàcil pensar en un complot o una trama secreta per impedir que segons quins vots arribin a la seva destinació… M´estimo més pensar que hem tingut mala sort i que els funcionaris espanyols, i catalans!, són així d´ineficients.

El que em fa més por de l´hegemonia dels grans partits espanyols, és que instaurin la demarcació electoral per als espanyols residents a l´estranger, com si els residents a l´estranger tinguéssim més afinitats en comú que no cadascú amb la ciutat o país o ´comunitat autònoma´ d´origen. Espero que aquesta iniciativa, una de les grans idees de Zapatero.…, no tiri endavant, perquè aleshores no tindria sentit votar cap partit que no fos el PP o el PSOE, serien vots llençats.

I, posats a denunciar irregularitats, des de fa anys guardo els xecs amb els quals podria recuperar les despeses derivades del vot per correu. Abans les despeses es transferien de correus d´Espanya a correus d‘Holanda i tot anava bé. Des de fa uns anys, el BBVA té el privilegi de cobrar grans quantitats de l´Estat per pagar aquestes despeses als votants de l´estranger. El problema és que cobrar el xec val més diners que el valor nominal del xec. No he aconseguit cobrar mai res, la qual cosa vol dir que el BBVA s´ha embutxacat fins ara vora de 75 euros meus, i de molts altres votants, és clar. 

Actualment, ja no demano la devolució de les despeses. Abans ho feia perquè era l‘única manera de comprovar que le meu vot havia arribat, però vist qui guanya d´aquesta operació, m´estimo més que em costi diners, i molts, com en el cas del 20N!

»

Cada vegada, i molt poc a poc, s’obren vols directes entre Barcelona i els Estats Units. Encara estan tots localitzats tots a la meitat Est però  es van estenent cap a l’oest. El darrer és a Chicago.

• Delta Airlines: vola a Nova York diàriament i cinc cops per setmana a Atlanta.
• Continental Airlines: vola diàriament a l’aeroport de Newark (Zona Nova York-Nova Jersi).
• American Airlines: opera diàriament entre Barcelona i Nova York.
• Pakistan International Airlines: Opera dos vols a Chicago cada setmana.

Al 2010 en total van volar en vols directes des de Barcelona a Nord Amèrica 627.560 persones. Cal tenir en compte que també s’inclou Mèxic. (Dades de www.bcnair-route.com)

Els 6500 emails que s’han enviat a la revista TIME són un èxit. Ha estat un èxit que ha afectat més enllà de la mateixa campanya creant estil. Solidaritat Catalana per la Independència ha copiat la campanya i s’ha decidit a fer la seva emprant la mateixa tècnica.

Vaig intentar esperonar a la revista mitjançant la carta en primer moment i després mitjançant el twitter. A més he escrit emails als editors, a l’escriptor de l’article sobre el País Basc en Dan Fastenberg i el propi editor en cap, el senyor Richard Stengel, però no hi ha hagut resposta. Evidentment la revista no s’està llegint cadascú dels emails, no era l’objectiu tampoc. Més tard li vam fer una sorpresa a l’editor en cap de la revista Time per a dir-li bon dia.

En total s’han enviat uns 8000 emails.

Aquest apunt és pels que teniu twitter. Els que no, sincerament, no cal que us el feu per això

Us proposo que twitegem @TIME i la nostra causa. He descobert que es fan difícil de comptar els tweets i retweets. En tot cas si mencionem @Time i el que volem, ja estarà bé. Em consta que el director en persona de la revista Time sap de la campanya que estem fent. Tinc la intuïció que estem aprop d’aconseguir una resposta.

Let’s mention @TIME in twitter: 5700 emails claiming for the independence of the Catalan People. Please retweet!!!

Com es twiteja? Podeu copiar aquesta frase, inventar-vos una citant @TIME i la causa com ja he dit, o clicant a la icona de twitter a baix o retweetejant aquest article.

Primer vull començar amb un agraïment col·lectiu. Vull donar 27880 gràcies a tots els que heu fet la campanya vostra. És una experiència al·lucinant. Vaig començar amb un objectiu molt modest (500 emails?) i s’ha desbordat en tots els sentits. S’han enviat durant la primera setmana de campanya 3600 emails a la revista TIME i s’han fet 33.000 hits al blog. I el que és impressionant és que el pic de màximes visites i emails que em pensava que seria el primer o el segon dia, encara no l’he vist. Dimarts, ahir, va ser de moment el dia amb més visites úniques, més hits al blog i més emails enviats. La incidència dels mitjans ha sigut important (Crònica.cat, Infoindepe, Racó Català, Nació Digital, Col·lectiu Emma, Avui.cat) però el que ha fet realment que s’enviessin 27880 emails heu sigut vosaltres fent-ho arribar als vostres amics per email, per facebook i per twitter. També vull donar les gràcies als blocaires que n’heu fet difusió (en anglès i en català [1, 2, 3, 4, 5, 6, 7]) Quantes gràcies havia dit? Doncs totes aquelles per cadascú de vosaltres.
Però us he de fer una pregunta: Posem un dia per acabar la campanya o la deixo funcionant? De moment pensava que seria bonic acabar-la, però potser no val la pena. No sé!

Número d’e-mails enviats a la revista TIME: 27880

Mitjans de comunicació que en parlen: Crònica.cat, Infoindepe, Racó Català, Nació Digital, Col·lectiu Emma, Avui.cat, Avui.cat (Opinió), Ara.cat

Ja t’he explicat els 10 consells bàsics alhora de venir a viure als EUA. Com que la part de comprar cotxe quedava massa llarga, he fet un apunt de les diferents opcions per disposar de cotxe, i ara et faig un només per la compra de vehicles de segona mà. Crec que aquest és el cas més complicat perquè te la poden fotre ben fotuda per tot arreu però també el més econòmic si no te la foten.

1. Comprar a una botiga o a un particular? Primer has de saber que trobaràs cotxes de segona mà a dealers (botigues de venda de cotxes de segona mà) i a particulars. A les botigues en general he de tenir més cura perquè saben com prendre el pèl. En són professionals. Dels particulars no us en fieu, si com jo teniu un coneixement de mecànica nul.
2. On trobar venedors de cotxes? Tan si vols comprar-lo a un dealer o a un persona, trobaràs gairebé tot en Craiglist. Allà pots separar la teva cerca per model, preu o dealer.
3. Demana el número VIN (Vehicle Identification Number). El VIN és el número que té cada vehicle durant tota la seva vida (el DNI del vehicle). Aquest número et permetrà fer una recerca mitjançant el vehicle history report que l’empresa CARFAX fa a través del seu web per aproximadament 25 dòlars. Sense pagar podreu tenir certa informació del cotxe en moltes webs, però només pagant trobareu una informe prou detallat (mai del tot!). Exemples de webs on podràs trobar VIN reports gratuïts: FreeVin Check, National Insurance Crime Bureau.
4. Valora el preu teòric del vehicle. L’empresa Kelly Blue Book (KBB) et dóna un valor aproximat del vehicle que vols comprar.
5. Visita al mecànic. Una vegada inspeccionis el vehicle, t’agradi, estiguis tranquil amb l’informe de CARFAX i el preu sigui de la teva satisfacció segons el KBB vol dir que vols comprar-te’l. Llavors ves al mecànic de confiança i que et faci una revisió. Pagueu el que costi (sobre uns 100 dòlars) i eviteu-vos pagar molt més en el futur. Com aconseguir mecànics de confiança? pregunteu a amics (difícil de tenir al principi), veïns o companys de feina. Jo te’n puc recomanar el taller d’en Pedro (Pedro’s Auto Clinic) de Mountain View a Sillicon Valley, Califòrnia. És una persona sensata i de confiança. Digues que ets amic de l’Alexis, el noi català de Palo Alto. És originari del Perú i parla evidentment castellà. El trobaràs a 1080 Terra Bella Ave., Mountain View, CA 94043 i el seu telèfon és el +1 650 968 8931.
6. SMOG. En alguns estats com Califòrnia, t’has d’assegurar que disposa de l’SMOG (control de qualitat del vehicle) passat fa pocs dies.
7. Pink slip. Una vegada hagis pres la decisió de comprar el vehicle i abans de pagar (això serà l’últim a fer), t’hauran de donar el full rosa que és el full de propietat del vehicle. Al darrere trobaràs els espais per completar amb les teves dades. ALERTA! MAI COMPRIS UN COTXE SI NO ET DONEN EL PINK SLIP O FULL ROSA!
8. Weiver. A la vegada que signeu el full rosa, també hauràs de signar el justificant conforme el cotxe és a partir d’aquell moment de la teva propietat i que excusarà al venedor de qualsevol responsabilitat a partir d’aquell moment.
9. Paga i ves al DMV! A partir del moment en que es fa la transacció, disposes de 5 dies per anar al DMV a donar-lo d’alta. Felicitats, Ja tens cotxe. Recorda que el cotxe és teu amb tot lo bo i tot lo dolent. Si t’ha sortit malament, te’l menges amb patates.
10. Treu-te l’assegurança. Això ho vaig explicar a 10 consells al venir a viure als EUA en el punt 9.

Mostra un mapa més gran

Aquesta explicació la tinc a la llista de consells per venir a viure als EUA. Tanmateix per la seva proporció, he decidit fer un apunt a part amb més detalls. Tingues en compte que pot ser un procés tan senzill com estressant.

Per disposar de cotxe tens diferents opcions.

1. Pots llogar cotxe a curt termini mitjançant qualsevol companyia de lloguer (AVIS, HERZ, ENTERPRISE)
2. Pots llogar mitjançant l’empresa ZIPCAR que permet compartir vehicles entre els usuaris (una opció molt interessant per llogar per hores sense haver de fer els tràmits de lloguer cada vegada però amb limitacions evidents amb quilometratge). Per a que et facis una idea, és una espècie de bicing.
3. Pots intentar llogar a llarg termini però no et puc assessorar sobre això perquè personalment no ho he fet. Malgrat tot, et diré que a la gent que conec que va optar per això, els va sortir raonablement bé.
4. Pots comprar un cotxe nou (anant a qualsevol concessionari). No et puc explicar detalls sobre aquest procés.
5. Comprar el cotxe de segona mà! Visita l’apunt 10 consells per comprar un cotxe de segona mà als Estats Units per trobar tota la informació

10 consells per a la gent que ve a viure als EUA. Han d’ajudar a minimitzar els pals (que ja m’he menjat jo una vegada) en l’inici d’aquesta aventura i millorar l’adaptació en un període breu de temps. Malgrat això, no dubteu en arriscar-vos! és divertit malgrat les hòsties que poden caure.

Un parell de notes: Quan dic al títol «venir a viure» no em refereixo a instal·lar-se als EUA per tota la vida necessàriament. Però és una manera de descartar els viatges de turisme d’una durada de pocs mesos. També pressuposo que el visat el tens solucionat tot i que intentaré parlar-ne en el futur.

Els consells són els següents:

1. Cercar casa. La manera més fàcil és Craiglist. Aquesta és una web d’abast nacional (i internacional) en la qual pots triar la teva zona i cercar pis. A Stanford University, hi ha una altra eina que és SUpost. Com a sub-consell et puc dir que a mi em va anar molt bé trobar pis compartit per uns pocs mesos. Em va servir per conèixer gent i parlar en anglès, i també per conèixer la ciutat.
2. Obrir un compte en un banc. Quan obris un compte et donaran un compte d’estalvi (Saving Account) i un de Pagament (Checking account) i inclouen una targeta de dèbit i xecs. Normalment són gratuïts o tenen un cost mínim que se salda si es fa un mínim de pagaments amb la targeta. Si aneu a la costa oest dels EUA, Wells Fargo té una xarxa de bancs molt important. Si aneu a viure a la costa est Chase us pot ser de molta utilitat.
3. Agafar un telèfon. Una vegada tingueu compte, compreu un telèfon. Abans de tenir un compte al banc també podeu però les condicions són pitjors. És important que us feu un compte de telèfon el més aviat possible perquè per a tot, el necessitareu. He tingut línia a AT&T i a T-mobile. I de molt (tracte personal, preu i condicions) m’estimo més T-mobile. Si us obriu un compte a T-mobile, podeu dir que us he recomanat jo donant el meu número de telèfon (650–644-8894), així em donen $25 en trucades. Tanmateix hi ha un munt d’altres companyies als EUA.
4. Moblar o comprar coses per la casa. Per les grans coses de segona mà, podeu anar al ja citat Craiglist i mirar directament a la secció de mobles o a la de garage sales. No dubteu en visitar l’ebay (posant especial atenció a les bones referències del venedor) o a l’Amazon per xorrades vàries.
5. Social Security Number, SSN. És convenient deixar que el Govern Americà et controli mitjançant el Social Security Number. A canvi tens certs beneficis com el carnet de conduir. Ves a l’oficina de la seguretat social més propera. A la web federal trobaràs com cercar la teva oficina. Després de fer cua i passar l’entrevista, t’envien a casa el Social Security Card amb el Social Security Number (SSN).
6. Credit Riport. Als EUA tot funciona amb l’informe de crèdit (Credit Report). El necessitaràs per a tenir més crèdit, per a tenir telèfon, per a comprar-te coses. Si vas a viure molt de temps, el necessitaràs. Per a tenir-lo, necessites crear historial de crèdit (credit history). No t’informaré en detall de com funciona l’historial de crèdit perquè en l’enllaç que t’acabo de passar trobaràs la informació molt més detallada, però et diré que has de construir un historial de crèdit net, sense impagaments, durant un període suficient. Per construir historial has d’anar al banc i demanar una targeta de crèdit segura (Secured Credit Card). Aquesta targeta la pots demanar abans de tenir el SSN però fins que no donis a la teva entitat bancària el número de la seguretat social no començaràs a construir historial de crèdit.
7. Comprar-te un cotxe. He fet un apunt especial per a parlar de les diferents opcions alhora de comprar un vehicle (5 maneres per disposar de cotxe als EUA) i un encara més específic per comprar-lo de segona mà (10 consells per comprar un cotxe de segona mà als Estats Units). Perquè s’ho mereix!
8. Carnet de Conduir o Drivers’s License. Si tens visat no pots conduir més de 10 dies ni amb el carnet espanyol, ni amb el carnet francès, ni amb el carnet internacional (que pots aconseguir a la teva oficina de trànsit per 9€-any 2010). No pots conduir però al final ningú et diu res; ni l’asseguradora ni ningú. En tot cas, oficialment t’has de treure el carnet. Com fer-ho? Ves al Departament de Vehicles a Motor (Dept. of Motor Vehicles, DMV) del teu estat (llistat de DMV als EUA) que tinguis més proper i aconsegueix el teu llibret de teòrica. Si et fa pal anar, mira al web del teu DMV per comprovar que el tinguin penjat al web. El procés d’aconseguir el carnet pot variar segons els estats. A tall d’exemple, a Califòrnia hi ha una part teòrica amb un test amb 40 preguntes on pots fallar 6 si el test es fa en anglès o 5 si es fa en un altre idioma. La part pràctica dura aproximadament uns 15 minuts i et fan fer una mica de tot, sense posar-te masses proves dures (mira el vídeo a baix). L’examen pràctic el faràs amb el teu propi vehicle que ha d’estar en bones condicions i assegurat. En general és més fàcil que a l’Estat Espanyol. El cost és de poc més de 30 dòlars si t’ho treus a la primera. Si no vols treure’t el Carnet de conduir, pensa que pots disposar d’un carnet semblant per a identificació i així no portar el passaport a sobre.
9. Assegurança del vehicle. Com he comentat anteriorment, podràs aconseguir la teva llicència amb o sense carnet de conduir si tens el carnet internacional, però necessitaràs assegurança. Dues de les asseguradores interessants són AAA i GEICO. A diferència d’Europa, als EUA hi ha una part que és en concepte de Liability o protecció de la propietat. És a dir, si tens propietats i tens un accident, és possible que te l’intentin treure. Per tant has d’assegurar les teves propietats amb la clàusula per valor igual a les teves propietats. És possible que no tingueu propietats, per tant podeu limitar-vos a demanar el mínim legal. D’altra banda és certament interessant disposar d’assistència en carretera.
10. Vida social. Aquesta serà la part més difícil perquè és l’única que no depèn de la teva butxaca. La cultura americana, en base a la meva experiència, no convida massa a les amistats a la feina. De fet et xocarà força la fredor de les relacions en segons quines feines. No passis pena que no és una cosa teva. Centra’t en les teves relacions fora de la feina. Els casals catalans, si tens la sort de tenir-ne un aprop, no responen a les necessitats dels nouvinguts dels Països Catalans (amb l’excepció del casal de San Diego). Cerca activitats mitjançant el Meetup que és com un facebook que ajunta a la gent per activitats i interessos. A San Francisco tot i que el casal està lluny de tenir un paper aglutinador dels catalans que vivim aquí, el Meetup té dos grups que fan la feina: el de Catalan Speakers i el de la Penya del Barça. Si no trobes el teu, el pots fer! Tingues en compte el que vaig dir en l’apunt dels casals alhora de cercar el teu, no sigui que et frustris (Casals dels Països Catalans a Nord Amèrica: catalanocentrisme vs hispanocentrisme). Per aprendre anglès en moltes escoles d’adults ofereixen classes d’anglès gratuïtes (per exemple el Palo Alto High School) tot i la recessió evident que està veient el sector.

Espero que els consells et serveixin. Si trobes que no s’ajusten, no dubtis en fer-m’ho arribar com a mail, en un comentari abaix o per telèfon.

Realment avui no et parlaré d’una diferència molt genuïna de la cultura catalana sinó més aviat de les cultures mediterrànies i segurament europees. Però com que no em plantejo parlar de comunitats de persones que desconec em centraré en els Països Catalans.

La primera diferència que et vull comentar és la que anomeno «Meritocràcia» que es contradiu amb «Poltronocràcia» habitual als Països Catalans. La «Poltronocràcia» es troba de forma clara en tots els estaments de la societat catalana. Em refereixo a la idea que les oportunitats recauen en la gent que ja té el control. El sistema americà, sense ser perfecte, dóna moltes més oportunitats a la gent que curra per aconseguir-les. Per exemple en el món de la ciència, una persona signa els projectes com a co-responsable malgrat no sigui científic titular. Als Països Catalans els projectes estan gairebé exclusivament reservats als funcionaris científics i a uns pocs RyC. Això vol dir que si vols emprendre projectes els ha de signar algú per tu. És a dir, si tens sort de poder començar un projecte els mèrits se’ls quedarà una altre. A les eleccions passa una cosa semblant. T’imagines que hi haguessin llistes obertes? T’imagines que poguessis votar al 7è d’ICV enlloc del que anava primer? seria un sistema on la gent que s’ho curri sortiria escollida enlloc de com passa ara. No és per desmerèixer però senyor/a que ha anat en 2 i 3 posició a la llista de qualsevol partit a les eleccions del Parlament de Catalunya (per no citar a tota la resta), no sabem qui són!!!

Als EUA també és molt més fàcil trobar feina malgrat no tinguis una carrera per justificar els teus coneixements. Això deu ser així en part perquè en foten al carrer a la que et despistes d’una manera bastant econòmica. Però en part també perquè el punt inicial és que serveixes, és a dir, tenen confiança. Força gent m’ha dit que eren enginyers o qualsevol altra cosa. Ningú als Països Catalans m’ha dit que era geòleg per citar alguna cosa i ja no ho és, encara que no exerceixi. La idea d’això és que mai és tard per reconduir la teva vida.

Deixa’m acabar l’apunt citant la frase típica que diu que els EUA són el país de les oportunitats. Insisteixo en el fet que els EUA no són un país perfecte, sobretot si no tens diners o tens una malaltia de les fotudes. Però malgrat això, els EUA donen més oportunitats que Europa. I el problema és mental no tant funcional. Si tots tinguéssim una mica més de confiança, tots tindríem més oportunitats.