Alexis Vizcaino
Posts tagged Facebook
La privacitat: la moneda més devaluada
abr 4th
En l’apunt anterior clamava contra la pèrdua de llibertat a què estem sotmesos. Ni la burgesia catalana ni Espanya ens deixen imaginar deia amb un cert pessimisme. Però quan parlem de la pèrdua de drets a la privacitat parlem d’una altra lliga. En comparació estem molt més aprop d’uns Països Catalans unificats, lliures, comunistes i sense corrupció que de recuperar la privacitat individual. És inevitable quan es parla d’una societat totalment interconectada (eufemisme per dir-la controlada) recordar el llibre 1984 de Jorge Orwell. I és que tenim tots els ingredients d’aquella societat prevista per n’Orwell. Tenim el control de la informació o la sensació de control (quan tothom se sent controlat no cal controlar), i l’acceptació d’aquest control com a moneda de canvi per accedir a llocs de benestar. Només els indigents o els marginats poden escapar i, com imaginava n’Orwell, no tenen cap capacitat de sobreposar-se i reconstruir. Però el millor, cap de nosaltres veu que això com un problema. Però el regal de dades que estem fent entre tots a Facebook, twitter, tuenti, Linkedin, Google, i un llarg etcètera de multinacionals amb seu a Silicon Valley i sense cap garantia de bon ús (venda, intercanvi, cessió,…) és perillosa. Qui pot garantir que no venen/donen les dades (les que hem donat directament però també indirecta) a altres empreses o insitucions més o menys democràtiques.
Com podem intentar solucionar la més intensa publicació continua de les nostres dades per institucions públiques i sobretot privades vulnerant de manera flagrant el nostre dret a la intimitat, si no tan sols som capaços de veure el problema i d’imaginar-nos una solució. Com podem defensar el dret a la privacitat si ni tan sols sabem que vol dir privacitat? Com podem aturar-ho si som nosaltres mateixos que regalem el nostre historial? Podem col·lectivitzar esforços, socialitzar recursos però a la vegada hem de poder garantir la privadesa. I això passa perquè cadascú de nosaltres sàpiga que vol dir i que implica no cuidar la intimitat.
Si no us ho creieu, jugueu a cercar la vida d’algú que coneixeu només el nom a Internet… només amb Google accedireu a bona part del seu historial.
Facebook no es podria haver creat a Barcelona
nov 12th
Després d’haver viscut ja un mes i mig al mateix poble on s’ha creat i té la residència Facebook, he arribat a la conclusió que independentment de si la tecnologia estiguès igualment desenvolupada als Països Catalans i a Sillicon Valley, Facebook no es podria haver creat a ca nostra en primer moment.
Això ho afirmo perquè Facebook respon a les necessitats d’una societat profundament individualista i sense cap arrelament conseqüència de l’enorme mobilitat. La frase més sentida aquí és I’m new in the area. Això vol dir que no la majoria de la gent coneix a molt poca gent especialment tenint en compte les relacions humanes a la feina marcades per conductes fredes i superficials. Tanmateix, tots ells (tots nosaltres pe
rquè ja m’hi he de comptar) tenim unes necessitats socials. En aquest punt les xarxes socials intenten solucionar les mancances. Facebook a ca nostra és una eina per mantenir el contacte amb la gent i promocionar actes o activitats personals, mentre que aquí s’utilitza per conèixer gent. Crec que aquesta segona raó és molt més forta i és justament per això que no crec que s’hagués creat a Barcelona en primera instància. Nosaltres utilitzem Facebook segons les nostres necessitats. Un pas més enllà és la xarxa social Meet up (seria com punt de trobada) que està molt consolidada aquí als Estats Units. Es basa en la creació dels grups temàtics virtuals (p.ex. Catalans a Bay Area), organitzes esdeveniments i la gent que s’hi ha adherit si apunta, i hi participa.


















English
Español
Català