January 15, 2011 – 5:42 pm
lectures: 949
10 consells per a la gent que ve a viure als EUA. Han d’ajudar a minimitzar els pals (que ja m’he menjat jo una vegada) en l’inici d’aquesta aventura i millorar l’adaptació en un període breu de temps. Malgrat això, no dubteu en arriscar-vos! és divertit malgrat les hòsties que poden caure.
Un parell de notes: Quan dic al títol «venir a viure» no em refereixo a instal·lar-se als EUA per tota la vida necessàriament. Però és una manera de descartar els viatges de turisme d’una durada de pocs mesos. També pressuposo que el visat el tens solucionat tot i que intentaré parlar-ne en el futur.
Els consells són els següents:
- Cercar casa. La manera més fàcil és Craiglist. Aquesta és una web d’abast nacional (i internacional) en la qual pots triar la teva zona i cercar pis. A Stanford University, hi ha una altra eina que és SUpost. Com a sub-consell et puc dir que a mi em va anar molt bé trobar pis compartit per uns pocs mesos. Em va servir per conèixer gent i parlar en anglès, i també per conèixer la ciutat. Llegeix més »
lectures: 604
En l’apunt anterior clamava contra la pèrdua de llibertat a què estem sotmesos. Ni la burgesia catalana ni Espanya ens deixen imaginar deia amb un cert pessimisme. Però quan parlem de la pèrdua de drets a la privacitat parlem d’una altra lliga. En comparació estem molt més aprop d’uns Països Catalans unificats, lliures, comunistes i sense corrupció que de recuperar la privacitat individual. És inevitable quan es parla d’una societat totalment interconectada (eufemisme per dir-la controlada) recordar el llibre 1984 de Jorge Orwell. I és que tenim tots els ingredients d’aquella societat prevista per n’Orwell. Tenim el control de la informació o la sensació de control (quan tothom se sent controlat no cal controlar), i l’acceptació d’aquest control com a moneda de canvi per accedir a llocs de benestar. Només els indigents o els marginats poden escapar i, com imaginava n’Orwell, no tenen cap capacitat de sobreposar-se i reconstruir. Però el millor, cap de nosaltres veu que això com un problema. Però el regal de dades que estem fent entre tots a Facebook, twitter, tuenti, Linkedin, Google, i un llarg etcètera de multinacionals amb seu a Silicon Valley i sense cap garantia de bon ús (venda, intercanvi, cessió,…) és perillosa. Qui pot garantir que no venen/donen les dades (les que hem donat directament però també indirecta) a altres empreses o insitucions més o menys democràtiques.
Com podem intentar solucionar la més intensa publicació continua de les nostres dades per institucions públiques i sobretot privades vulnerant de manera flagrant el nostre dret a la intimitat, si no tan sols som capaços de veure el problema i d’imaginar-nos una solució. Com podem defensar el dret a la privacitat si ni tan sols sabem que vol dir privacitat? Com podem aturar-ho si som nosaltres mateixos que regalem el nostre historial? Podem col·lectivitzar esforços, socialitzar recursos però a la vegada hem de poder garantir la privadesa. I això passa perquè cadascú de nosaltres sàpiga que vol dir i que implica no cuidar la intimitat.
Si no us ho creieu, jugueu a cercar la vida d’algú que coneixeu només el nom a Internet… només amb Google accedireu a bona part del seu historial.
November 12, 2009 – 4:55 am
lectures: 409
Després d’haver viscut ja un mes i mig al mateix poble on s’ha creat i té la residència Facebook, he arribat a la conclusió que independentment de si la tecnologia estiguès igualment desenvolupada als Països Catalans i a Sillicon Valley, Facebook no es podria haver creat a ca nostra en primer moment.
Això ho afirmo perquè Facebook respon a les necessitats d’una societat profundament individualista i sense cap arrelament conseqüència de l’enorme mobilitat. La frase més sentida aquí és I’m new in the area. Això vol dir que no la majoria de la gent coneix a molt poca gent especialment tenint en compte les relacions humanes a la feina marcades per conductes fredes i superficials. Tanmateix, tots ells (tots nosaltres pe
rquè ja m’hi he de comptar) tenim unes necessitats socials. En aquest punt les xarxes socials intenten solucionar les mancances. Facebook a ca nostra és una eina per mantenir el contacte amb la gent i promocionar actes o activitats personals, mentre que aquí s’utilitza per conèixer gent. Crec que aquesta segona raó és molt més forta i és justament per això que no crec que s’hagués creat a Barcelona en primera instància. Nosaltres utilitzem Facebook segons les nostres necessitats. Un pas més enllà és la xarxa social Meet up (seria com punt de trobada) que està molt consolidada aquí als Estats Units. Es basa en la creació dels grups temàtics virtuals (p.ex. Catalans a Bay Area), organitzes esdeveniments i la gent que s’hi ha adherit si apunta, i hi participa.
lectures: 154
La comunitat catalana a internet segueix creixent. Aquestes darreres setmanes s’han creat dues noves comunitats catalanes a Internet.
- MyBlogLog, com ja he comentat anteriorment en aquest blog, és una eina social força potent capaç de generar opinions força contraposades. Per un costat es crea una eina de comunicació entre blogs i blocaires, i permet generar widgets (o bàners dinàmics) que es poden posar als blogs i webs de cadascú i a on es visualitza el llistat dels darrers blocaires que passen per aquell blog, dels blocaires registrats a MyBlogLog és clar. D’això també es pot entendre la poca confidencialitat que hi pot existir… tanmateix se soluciona navegant anònimament. Llegeix més »
