10 consells per a la gent que ve a viure als EUA. Han d’ajudar a minimitzar els pals (que ja m’he menjat jo una vegada) en l’inici d’aquesta aventura i millorar l’adaptació en un període breu de temps. Malgrat això, no dubteu en arriscar-vos! és divertit malgrat les hòsties que poden caure.

Un parell de notes: Quan dic al títol «venir a viure» no em refereixo a instal·lar-se als EUA per tota la vida necessàriament. Però és una manera de descartar els viatges de turisme d’una durada de pocs mesos. També pressuposo que el visat el tens solucionat tot i que intentaré parlar-ne en el futur.

Els consells són els següents:

1. Cercar casa. La manera més fàcil és Craiglist. Aquesta és una web d’abast nacional (i internacional) en la qual pots triar la teva zona i cercar pis. A Stanford University, hi ha una altra eina que és SUpost. Com a sub-consell et puc dir que a mi em va anar molt bé trobar pis compartit per uns pocs mesos. Em va servir per conèixer gent i parlar en anglès, i també per conèixer la ciutat.
2. Obrir un compte en un banc. Quan obris un compte et donaran un compte d’estalvi (Saving Account) i un de Pagament (Checking account) i inclouen una targeta de dèbit i xecs. Normalment són gratuïts o tenen un cost mínim que se salda si es fa un mínim de pagaments amb la targeta. Si aneu a la costa oest dels EUA, Wells Fargo té una xarxa de bancs molt important. Si aneu a viure a la costa est Chase us pot ser de molta utilitat.
3. Agafar un telèfon. Una vegada tingueu compte, compreu un telèfon. Abans de tenir un compte al banc també podeu però les condicions són pitjors. És important que us feu un compte de telèfon el més aviat possible perquè per a tot, el necessitareu. He tingut línia a AT&T i a T-mobile. I de molt (tracte personal, preu i condicions) m’estimo més T-mobile. Si us obriu un compte a T-mobile, podeu dir que us he recomanat jo donant el meu número de telèfon (650–644-8894), així em donen $25 en trucades. Tanmateix hi ha un munt d’altres companyies als EUA.
4. Moblar o comprar coses per la casa. Per les grans coses de segona mà, podeu anar al ja citat Craiglist i mirar directament a la secció de mobles o a la de garage sales. No dubteu en visitar l’ebay (posant especial atenció a les bones referències del venedor) o a l’Amazon per xorrades vàries.
5. Social Security Number, SSN. És convenient deixar que el Govern Americà et controli mitjançant el Social Security Number. A canvi tens certs beneficis com el carnet de conduir. Ves a l’oficina de la seguretat social més propera. A la web federal trobaràs com cercar la teva oficina. Després de fer cua i passar l’entrevista, t’envien a casa el Social Security Card amb el Social Security Number (SSN).
6. Credit Riport. Als EUA tot funciona amb l’informe de crèdit (Credit Report). El necessitaràs per a tenir més crèdit, per a tenir telèfon, per a comprar-te coses. Si vas a viure molt de temps, el necessitaràs. Per a tenir-lo, necessites crear historial de crèdit (credit history). No t’informaré en detall de com funciona l’historial de crèdit perquè en l’enllaç que t’acabo de passar trobaràs la informació molt més detallada, però et diré que has de construir un historial de crèdit net, sense impagaments, durant un període suficient. Per construir historial has d’anar al banc i demanar una targeta de crèdit segura (Secured Credit Card). Aquesta targeta la pots demanar abans de tenir el SSN però fins que no donis a la teva entitat bancària el número de la seguretat social no començaràs a construir historial de crèdit.
7. Comprar-te un cotxe. He fet un apunt especial per a parlar de les diferents opcions alhora de comprar un vehicle (5 maneres per disposar de cotxe als EUA) i un encara més específic per comprar-lo de segona mà (10 consells per comprar un cotxe de segona mà als Estats Units). Perquè s’ho mereix!
8. Carnet de Conduir o Drivers’s License. Si tens visat no pots conduir més de 10 dies ni amb el carnet espanyol, ni amb el carnet francès, ni amb el carnet internacional (que pots aconseguir a la teva oficina de trànsit per 9€-any 2010). No pots conduir però al final ningú et diu res; ni l’asseguradora ni ningú. En tot cas, oficialment t’has de treure el carnet. Com fer-ho? Ves al Departament de Vehicles a Motor (Dept. of Motor Vehicles, DMV) del teu estat (llistat de DMV als EUA) que tinguis més proper i aconsegueix el teu llibret de teòrica. Si et fa pal anar, mira al web del teu DMV per comprovar que el tinguin penjat al web. El procés d’aconseguir el carnet pot variar segons els estats. A tall d’exemple, a Califòrnia hi ha una part teòrica amb un test amb 40 preguntes on pots fallar 6 si el test es fa en anglès o 5 si es fa en un altre idioma. La part pràctica dura aproximadament uns 15 minuts i et fan fer una mica de tot, sense posar-te masses proves dures (mira el vídeo a baix). L’examen pràctic el faràs amb el teu propi vehicle que ha d’estar en bones condicions i assegurat. En general és més fàcil que a l’Estat Espanyol. El cost és de poc més de 30 dòlars si t’ho treus a la primera. Si no vols treure’t el Carnet de conduir, pensa que pots disposar d’un carnet semblant per a identificació i així no portar el passaport a sobre.
9. Assegurança del vehicle. Com he comentat anteriorment, podràs aconseguir la teva llicència amb o sense carnet de conduir si tens el carnet internacional, però necessitaràs assegurança. Dues de les asseguradores interessants són AAA i GEICO. A diferència d’Europa, als EUA hi ha una part que és en concepte de Liability o protecció de la propietat. És a dir, si tens propietats i tens un accident, és possible que te l’intentin treure. Per tant has d’assegurar les teves propietats amb la clàusula per valor igual a les teves propietats. És possible que no tingueu propietats, per tant podeu limitar-vos a demanar el mínim legal. D’altra banda és certament interessant disposar d’assistència en carretera.
10. Vida social. Aquesta serà la part més difícil perquè és l’única que no depèn de la teva butxaca. La cultura americana, en base a la meva experiència, no convida massa a les amistats a la feina. De fet et xocarà força la fredor de les relacions en segons quines feines. No passis pena que no és una cosa teva. Centra’t en les teves relacions fora de la feina. Els casals catalans, si tens la sort de tenir-ne un aprop, no responen a les necessitats dels nouvinguts dels Països Catalans (amb l’excepció del casal de San Diego). Cerca activitats mitjançant el Meetup que és com un facebook que ajunta a la gent per activitats i interessos. A San Francisco tot i que el casal està lluny de tenir un paper aglutinador dels catalans que vivim aquí, el Meetup té dos grups que fan la feina: el de Catalan Speakers i el de la Penya del Barça. Si no trobes el teu, el pots fer! Tingues en compte el que vaig dir en l’apunt dels casals alhora de cercar el teu, no sigui que et frustris (Casals dels Països Catalans a Nord Amèrica: catalanocentrisme vs hispanocentrisme). Per aprendre anglès en moltes escoles d’adults ofereixen classes d’anglès gratuïtes (per exemple el Palo Alto High School) tot i la recessió evident que està veient el sector.

Espero que els consells et serveixin. Si trobes que no s’ajusten, no dubtis en fer-m’ho arribar com a mail, en un comentari abaix o per telèfon.

En l’apunt anterior clamava contra la pèrdua de llibertat a què estem sotmesos. Ni la burgesia catalana ni Espanya ens deixen imaginar deia amb un cert pessimisme. Però quan parlem de la pèrdua de drets a la privacitat parlem d’una altra lliga. En comparació estem molt més aprop d’uns Països Catalans unificats, lliures, comunistes i sense corrupció que de recuperar la privacitat individual. És inevitable quan es parla d’una societat totalment interconectada (eufemisme per dir-la controlada) recordar el llibre 1984 de Jorge Orwell. I és que tenim tots els ingredients d’aquella societat prevista per n’Orwell. Tenim el control de la informació o la sensació de control (quan tothom se sent controlat no cal controlar), i l’acceptació d’aquest control com a moneda de canvi per accedir a llocs de benestar. Només els indigents o els marginats poden escapar i, com imaginava n’Orwell, no tenen cap capacitat de sobreposar-se i reconstruir. Però el millor, cap de nosaltres veu que això com un problema. Però el regal de dades que estem fent entre tots a Facebook, twitter, tuenti, Linkedin, Google, i un llarg etcètera de multinacionals amb seu a Silicon Valley i sense cap garantia de bon ús (venda, intercanvi, cessió,…) és perillosa. Qui pot garantir que no venen/donen les dades (les que hem donat directament però també indirecta) a altres empreses o insitucions més o menys democràtiques.

Com podem intentar solucionar la més intensa publicació continua de les nostres dades per institucions públiques i sobretot privades vulnerant de manera flagrant el nostre dret a la intimitat, si no tan sols som capaços de veure el problema i d’imaginar-nos una solució. Com podem defensar el dret a la privacitat si ni tan sols sabem que vol dir privacitat? Com podem aturar-ho si som nosaltres mateixos que regalem el nostre historial? Podem col·lectivitzar esforços, socialitzar recursos però a la vegada hem de poder garantir la privadesa. I això passa perquè cadascú de nosaltres sàpiga que vol dir i que implica no cuidar la intimitat.

Si no us ho creieu, jugueu a cercar la vida d’algú que coneixeu només el nom a Internet… només amb Google accedireu a bona part del seu historial.

Després d’haver viscut ja un mes i mig al mateix poble on s’ha creat i té la residència Facebook, he arribat a la conclusió que independentment de si la tecnologia estiguès igualment desenvolupada als Països Catalans i a Sillicon Valley, Facebook no es podria haver creat a ca nostra en primer moment.

Això ho afirmo perquè Facebook respon a les necessitats d’una societat profundament individualista i sense cap arrelament conseqüència de l’enorme mobilitat. La frase més sentida aquí és I’m new in the area. Això vol dir que no la majoria de la gent coneix a molt poca gent especialment tenint en compte les relacions humanes a la feina marcades per conductes fredes i superficials. Tanmateix, tots ells (tots nosaltres perquè ja m’hi he de comptar) tenim unes necessitats socials. En aquest punt les xarxes socials intenten solucionar les mancances. Facebook a ca nostra és una eina per mantenir el contacte amb la gent i promocionar actes o activitats personals, mentre que aquí s’utilitza per conèixer gent. Crec que aquesta segona raó és molt més forta i és justament per això que no crec que s’hagués creat a Barcelona en primera instància. Nosaltres utilitzem Facebook segons les nostres necessitats. Un pas més enllà és la xarxa social Meet up (seria com punt de trobada) que està molt consolidada aquí als Estats Units. Es basa en la creació dels grups temàtics virtuals (p.ex. Catalans a Bay Area), organitzes esdeveniments i la gent que s’hi ha adherit si apunta, i hi participa.

La comunitat catalana a internet segueix creixent. Aquestes darreres setmanes s’han creat dues noves comunitats catalanes a Internet.

• MyBlogLog, com ja he comentat anteriorment en aquest blog, és una eina social força potent capaç de generar opinions força contraposades. Per un costat es crea una eina de comunicació entre blogs i blocaires, i permet generar widgets (o bàners dinàmics) que es poden posar als blogs i webs de cadascú i a on es visualitza el llistat dels darrers blocaires que passen per aquell blog, dels blocaires registrats a MyBlogLog és clar. D’això també es pot entendre la poca confidencialitat que hi pot existir… tanmateix se soluciona navegant anònimament.

Tot i que MyBlogLog introdueix el terme comunitat, (veure la comunitat PPCC vinculada al meu blog), aquesta pàgina li diu comunitat a la gent que està subscrita a un blog determinat. Per tant seria la comunitat de gent que segueix un blog determinat mitjançant RSS. Per a fer una comunitat catalana, la cosa no és tan directe com afegir-te a una comunitat en concret. El que s’ha de fer és, per començar, crear una llista de TAGS que inclogui els mots del col·lectiu al que tu et vulguis adherir. Us proposo una llista de TAGS que podrien ser comuns en tots els blocaires catalans que estiguin a registrats a MyBlogLog:

catala, llengua catalana, paisos catalans, PPCC, catalan countries, pais valencia, illes balears, andorra, catalunya, nord, franja de ponent, carxe

Els accents no són acceptats

Si tots afegim els tags ( o mots de referència) fent referència al tema català, cada vegada el nostre conflicte anirà incrementant la importància de la comunitat catalana en aquest portal que neix amb possibilitats de ser una eina molt potent. La següent cosa a fer seria vincular-se a totes les pàgines de gent que tinguin els tags que hem comentat.

• A més existeix la nova eina social d’internet que està sent un èxit a internet (en Toni Hermoso en parla al Cau del Drac) que s’anomena Facebook i en que ja s’ha fet un grup català anomenat Catalan Countries que en Toni Hermoso ha fet i que si us registreu podreu trobar a http://www.facebook.com/group.php?gid=4174113508

Aquesta nova eina pot permetre la connexió per interessos, enviar mails, compartir fotografies,… realment us animo a que coneixeu aquestes dues eines i que fem gran aquest projecte d’estar com a col·lectiu en totes les històries que vagin sortint a partir d’ara a la xarxa.