Primer vull començar amb un agraïment col·lectiu. Vull donar 27880 gràcies a tots els que heu fet la campanya vostra. És una experiència al·lucinant. Vaig començar amb un objectiu molt modest (500 emails?) i s’ha desbordat en tots els sentits. S’han enviat durant la primera setmana de campanya 3600 emails a la revista TIME i s’han fet 33.000 hits al blog. I el que és impressionant és que el pic de màximes visites i emails que em pensava que seria el primer o el segon dia, encara no l’he vist. Dimarts, ahir, va ser de moment el dia amb més visites úniques, més hits al blog i més emails enviats. La incidència dels mitjans ha sigut important (Crònica.cat, Infoindepe, Racó Català, Nació Digital, Col·lectiu Emma, Avui.cat) però el que ha fet realment que s’enviessin 27880 emails heu sigut vosaltres fent-ho arribar als vostres amics per email, per facebook i per twitter. També vull donar les gràcies als blocaires que n’heu fet difusió (en anglès i en català [1, 2, 3, 4, 5, 6, 7]) Quantes gràcies havia dit? Doncs totes aquelles per cadascú de vosaltres.
Però us he de fer una pregunta: Posem un dia per acabar la campanya o la deixo funcionant? De moment pensava que seria bonic acabar-la, però potser no val la pena. No sé!

Perquè creus que entre els catalans, valencians i balears que vivim als EUA existeix certa reticència a identificar-se amb el projecte independentista català? M’estic referint a quina creus que són les raons per a què una persona dels Països Catalans deixi d’identificar-se públicament amb el Poble Català malgrat a ca seva es consideri més català o catalana que la ceba. I en aquest sentit i malgrat que no m’incloc, he de dir que l’entenc perfectament.

Una de les raons principals és la falta de privacitat. Si fas un google i cerques quanta gent es diu com tu al teu poble o barri trobaràs que probablement sou uns quants. En el meu cas tampoc em puc incloure perquè al Masnou no hi ha gaires Alexis que jo sàpiga. Però per exemple fes google amb Pere i Vic. Realment si algú té ganes de trobar-te, només amb aquesta informació d’entrada, molt bàsica, és complicat. Si fem el mateix amb una ciutat molt més gran però als EUA, les possibilitats de trobar-te són molt més grans. Per tant, la privacitat que tenim aquí per ser estrangers, parlar amb accent més o menys fort, tenir un aspecte diferent (en general més morenos i més baixets) és molt menors. Menor privacitat evidentment vol dir menor nivell de seguretat de que algun boig espanyol et foti una pallissa per exemple.

I ara em diràs que he plantejat un exemple molt extrem. Bé no cal que ho pensis en el sentit que un espanyol fatxa, violent i que porta molt de temps sense fer l’amor perquè la seva dona l’enganya amb un català i està molt de mala llet, et persegueix. També em refereixo a alguna cosa més planera i habitual i que entendràs ara mateix. La paraula Independència als EUA s’associa a violència en termes generals. Als EUA i a molts altres països del món. La violència relacionada amb l’independentisme té certa base real gràcies entre altres als d’ETA (espero que google translator faci bé la feina: Eskerrik asko indarkeria erabiliz ez dela jakitea for) però que com que existeix a l’imaginari de més de 300 milions de persones ja és suficient. El fet que se t’associi amb un moviment «violent» fa que en certa mesura hi hagi risc que et quedis sense feina (amb risc de perdre visat i deixar el país) o se’t faci algun tipus de boicot a tu o a la teva família. Aquest risc és molt més que a Manlleu per exemple. Això fa que molts catalans, valencians i balears indepes als EUA visquin amb la màscara posada. De fet, és el mateix que passa a molts llocs dels Països Catalans fora dels nuclis més independentistes.

Ara deus estar pensant, i què? què podem fer? deixar de ser catalans per a ser espanyols? Evidentment no. Però cal tenir molta cura a l’hora d’explicar, deixar les paraules relacionades amb la violència una mica de banda i emprar altres. Cal imaginar noves maneres d’explicar i agafar referents que els siguin a ells, i no als catalans, propers. Això en parlaré segur en propers xiuxiuejos.

Quan en ZP diu A vol dir el contrari.

En Zapatero va començar la seva trajectòria com a President espanyol dient que acceptaria l’estatut que sortís del Parlament de Catalunya. Va seguir amb afirmacions com que no hi havia crisis, que el sistema financer espanyol era el més potent del món, que les balances fiscals les presentaria no sé quin dia (i vàries vegades), que el TGV arribaria a Barcelona no sé quin dia (i vàries vegades)…

I ara diu que les consultes no van enlloc.

Sota la pregunta «Voleu que la nació catalana tingui un estat independent, social i democrátic dins de la Unió Europea?» el proper dia 13 de desembre VOTEM al Masnou el futur del nostre poble.

L’esperit democrátic dels masnovins ha de quedar clar , sigui quin sigui el resultat. Que no us «emboliquin». La criminalització que estan duent a terme el PP, PSOE i ciutadans arriba molt més enllà del vot pro-independència. La criminalització l’han adreçada a tothom que creu que podem exercir el nostre vot també en qüestions de marcada importància com la Sobirania Nacional. Ataquen per tant el nostre esperit democràtic. Contra les tesis antidemocrátiques, excericim la nostra llibertat. El 13 D votem.

Qui pot votar? Si teniu més de 16 anys i residiu al Masnou, el diumenge 13 de desembre podeu anar a votar de 9 del matí a 8 del vespre.

Les urnes estaran situades a:

http://www.arestanord.org/alexis/wp-content/uploads/Al-Masnou-Decidim.kmz

- Centre: Gent del Masnou. C/ Doctor Agell, 9
– Ocata: Café para todos. C/ Puerto Rico, 35
– Els Blocs: Glorieta Pl. Ramon y Cajal
– El Pilar: Escola Bressol El Petit Vailet. C/ Ventura Gassol, 29
– Bellresguard: Club Esportiu El Masnou. C/Rosa Sensat, 2
– Vallmora: Escola Bergantí. C/ Fra Juniper Serra, 46

Durant aquesta setmana podeu anar al local de la Gent del Masnou de 19 a 21. I també podeu votar per correu.