Us presento el bloc de contes que estem tirant endavant amb ma germana. «Contes en una ampolla» són històries inventades que van publiquem cada setmana acomplint la condició que l’altre ha imposat (ampolla). La propera setmana el meu conte haurà d’incloure un petó robat. La setmana passada, el conte de ma germana no podia tenir cap NO (llegiu el conte «Un poble anomenat SI»).

Us convido a llegir-los, a comentar-los i si us ve de gust a escriure algun conte. Es publiquen els diumenges o dilluns. Si us passeu, esteu convidats a ficar el conte en la següent ampolla.

Contes en una ampolla

Per una errada tècnica conseqüència del Jet Lag em vaig carregar el bloc i amb ell totes les entrades. Les podré recuperar però ara mateix són als Països Catalans i no tinc ningú que me les pugui retornar. No passa res, al Nadal torno a casa i llavors ja ho faré jo mateix. D’altra banda, em va bé que no hi siguin per donar més importància a aquesta nova etapa que ara comença. Nova etapa, noves entrades.

Vull centrar la meva propera activitat en aquest bloc principalment en els aspectes polítics que arriben dels Països Catalans amb un punt de vista diferent. Diferent perquè entre d’altres coses, resulta molt més difícil arribar als detalls i la visió és fàcilment més simplificada. També em basaré en la descripció del que recullo de la meva experiència en la meva nova llar: Stanford University en particular i Sillicon Valley i els EUA en general.

Ahir al vespre vaig anar a fer una xerrada-debat sobre el canvi climàtic. La xarrada que era a un pis força cèntric de Barcelona presentava un format molt especial. Hi havia una introducció de 10 minuts per part de cada ponent. Us explico: érem tres ponents.
Un d’ells treballa a la fundació Natura de la Caixa i va aportar al debat 30 imatges sobre el canvi climàtic (millor dit, sobre conseqüències de fenòmens climàtics) que el ministeri espanyol ha fet i que la caixa s’ha limitat a traduir, sense adaptacions (realment fa por). Podeu veure-ho a www.frenaelcambioclimatico.org. Sensacionalisme al màxim exponent per part de dues corporacions a les que no les tinc cap estima (Estat Espanyol i la Caixa). L’Steph, el ponent, no tenia cap culpa, ell es va limitar a exposar amb molta dignitat les fotografies, tal vegada massa demagògiques.
Per l’altra banda, n’Irene va exposar la seua experiència com a biòloga en un estudi de les emissions de CO2 a l’atmosfera per la descomposició de la matèria orgànica en la tundra d’Alaska, quan el permafrost es desfà. Em va semblar molt interessant la seva experiència. Realment és interessant saber com els fenòmens que es desenvolupen en medis tan crítics com els que hi ha en el cercle polar Àrtic.
I jo, investigador marí­ que des d’un perfil geològic vaig aportar una visió crí­tica amb tot el que es refereix al canvi climàtic. Amb tot! i és que, com ja he aportat moltes vegades en aquest blog, el canvi climàtic s’utilitza per bé però també per malament d’una manera massa abusiva. A tothom no li agrada la meua opinió i les dades que aporto en les conferències que faig, però si volien debat els hi vaig deixar a sobre la taula.
El que lamento és no haver sabut que havia de fer una introducció de 10 minuts ja que m’hagués preparat alguna cosa per tal de fer la xerrada un xic organitzada. Em pensava que com seria debat, seria una mica per torns de paraules per contestar algunes preguntes que ens faria algun moderador, però no va ser així­. Vull aclarir que va ser difí­cil per mi la xerrada perquè vaig perdre cert temps d’oratòria mentre improvisava el discurs per tal que fos entenedor.
Però malgrat que personalment no estic satisfet per l’exposició que vaig fer, crec que vaig aconseguir transmetre algunes idees pel que em congratulo del resultat final. A la vegada vull felicitar als organitzadors per la iniciativa, que crec que si segueixen així els aportaré molt. I Vull agrair a la vintena de persones que van anar a participar del debat.

Al següent enllaç podeu veure l’entrevista a Pepe Martí­, amfitrió de la meua xerrada– col·loqui a la seua Granja Escola Ecològica (la Peira) de Benifaió (Ribera Alta).
Entrevista a Pepe Martí­
A l’entrevista es fa una introducció a la xerrada que faré el proper diumenge a les 11 del matí. Posteriorment hi haurà  un debat i un àpat col·lectiu. Tot i que la xerrada és gratuita, l’àpat evidentment s’ha de pagar, pel que si hi voleu anar cal que truqueu per fer reserva (961794256).