Votar des de l’estranger és missió impossible. En aquestes darreres eleccions estatals he tingut la meva segona oportunitat de votar des de l’estranger. I les dues vegades he tingut només 2 dies per enviar les meves butlletes. Les dues vegades m’han arribat les paperetes el diumenge anterior a les eleccions, sent el dia límit dimarts. Aquest és només el darrer pas del procés de votar més costós. Arribar a tenir les paperetes a casa teva tampoc és fàcil. Cal anar al Consulat General d’Espanya i demanar que enviïn les paperetes des de la junta provincial, en el meu cas de les Illes. Això implica anar a San Francisco des de Silicon Valley entre setmana i perdre un matí de feina i 18 dòlars de benzina o 12 de transport públic. I al final, com publica la FIEC, per a que 3346 vots desapareguessin a les darreres autonòmiques del Principat. I el que mai sabré és si el meu vot ha estat comptabilitzat.

Més enllà de les dificultats de poder votar des de l’estranger, hem d’afegir la voluntat política (PP i PSOE) d’impedir el vot des de l’estranger amenaçant amb lleis com la que van aprovar el 21 de desembre del 2010 (LOREG) que suprimeix el dret de vot en les eleccions locals dels que resideixen a l’estranger.

Potser com jo, tu també has tingut problemes a l’hora de votar des de fora dels Països Catalans. Si vols, pots compartir aquí la teva experiència. Utilitza el formulari de a continuació i sortirà publicat en aquest mateix post.

Més experiències!

«Bona tarda a tothom,
el que m’ha passat a mi no és gaire diferent del que expliqueu. Visc a Vernet, al Conflent, i fins a dos dies abans del 20N no vaig rebre els papers per anar a votar. Em vaig queixar al consolat d’Espanya a Perpinyà i em van respondre que hi havia hagut problemes a la demarcació de Barcelona i que excepcionalment podria votar per correu fins el dia 19 –en comptes del 15-. El tampó de correus justificaria la data d’enviament del vot.
A més a més, vaig rebre menys quantitat de paperetes dels partits que les que hagués hagut de rebre …
Vaig demanar on calia que m’adrecés per denunciar aquests fets i no em van respondre. Algú em pot dir a on cal escriure per posar denúncia ?
Ves per on que tres setmanes abans vaig rebre dos correus, un del PSOE i l’altre del PP : el del PSOE venia de Zuric i el del PP de l’aeroport Roissy-Charles de Gaulle de Paris.  Com s’explica això ? Qui finança aquests dos partits ?

»

»

Realment votar des de l´estranger és una missió (gairebé) impossible! 

Mai, però mai, deixaria d´exercir el meu dret a vot en unes eleccions. El 23F feia dos dies que tenia 18 anys i vaig ser molt conscient del que ens estàvem jugant. Però de vegades s´ha de tenir una voluntat i una perseverància de ferro per aconseguir votar. Aquest va ser el cas de les darreres eleccions del 20N.

Una setmana abans de les eleccions encara no havia rebut la documentació per votar. Vaig telefonar al consolat d´Amsterdam on, per primer cop, em van atendre de manera amable i eficient, oh, sorpresa! Al consolat em van dir que la documentació m´havia d´arribar de Barcelona i em van donar el número de telèfon de l´oficina del cens. Vaig telefonar a Barcelona i una funcionària, novament extremadament amable, em va dir que a causa d´unes llistes que havien estat impugnades, el correu no havia sortit fins el dijous 10 de novembre. Finalment, el dimecres 16 em va arribar la notificació de correus. A partir de l´endemà, dijous 17…, podia anar a recollir la documentació a correus. Ja no era a temps de votar per correu si no em volia arriscar a que el meu vot fos un dels vots extraviats.

El dijous 17 va transcórrer de la següent manera. Al matí vaig anar de casa meva, a Rotterdam, fins a L‘Haia a treballar. A la pausa del dinar vaig tornar a Rotterdam, vaig recollir la documentació a correus, i me´n vaig tornar cap a L´Haia a treballar. Al vespre, vaig anar de L´Haia al consolat d´Amsterdam a votar i després, esgotada, vaig tornar a casa.

Us estalvio el número de trens, metros, tramvies que vaig haver d´agafar, a més de perdre quatre hores feina i molts diners.

Segons el consolat d´Amsterdam, hi va haver problemes sobretot a Barcelona. Amb una mica d´imaginació seria fàcil pensar en un complot o una trama secreta per impedir que segons quins vots arribin a la seva destinació… M´estimo més pensar que hem tingut mala sort i que els funcionaris espanyols, i catalans!, són així d´ineficients.

El que em fa més por de l´hegemonia dels grans partits espanyols, és que instaurin la demarcació electoral per als espanyols residents a l´estranger, com si els residents a l´estranger tinguéssim més afinitats en comú que no cadascú amb la ciutat o país o ´comunitat autònoma´ d´origen. Espero que aquesta iniciativa, una de les grans idees de Zapatero.…, no tiri endavant, perquè aleshores no tindria sentit votar cap partit que no fos el PP o el PSOE, serien vots llençats.

I, posats a denunciar irregularitats, des de fa anys guardo els xecs amb els quals podria recuperar les despeses derivades del vot per correu. Abans les despeses es transferien de correus d´Espanya a correus d‘Holanda i tot anava bé. Des de fa uns anys, el BBVA té el privilegi de cobrar grans quantitats de l´Estat per pagar aquestes despeses als votants de l´estranger. El problema és que cobrar el xec val més diners que el valor nominal del xec. No he aconseguit cobrar mai res, la qual cosa vol dir que el BBVA s´ha embutxacat fins ara vora de 75 euros meus, i de molts altres votants, és clar. 

Actualment, ja no demano la devolució de les despeses. Abans ho feia perquè era l‘única manera de comprovar que le meu vot havia arribat, però vist qui guanya d´aquesta operació, m´estimo més que em costi diners, i molts, com en el cas del 20N!

»

Realment avui no et parlaré d’una diferència molt genuïna de la cultura catalana sinó més aviat de les cultures mediterrànies i segurament europees. Però com que no em plantejo parlar de comunitats de persones que desconec em centraré en els Països Catalans.

La primera diferència que et vull comentar és la que anomeno «Meritocràcia» que es contradiu amb «Poltronocràcia» habitual als Països Catalans. La «Poltronocràcia» es troba de forma clara en tots els estaments de la societat catalana. Em refereixo a la idea que les oportunitats recauen en la gent que ja té el control. El sistema americà, sense ser perfecte, dóna moltes més oportunitats a la gent que curra per aconseguir-les. Per exemple en el món de la ciència, una persona signa els projectes com a co-responsable malgrat no sigui científic titular. Als Països Catalans els projectes estan gairebé exclusivament reservats als funcionaris científics i a uns pocs RyC. Això vol dir que si vols emprendre projectes els ha de signar algú per tu. És a dir, si tens sort de poder començar un projecte els mèrits se’ls quedarà una altre. A les eleccions passa una cosa semblant. T’imagines que hi haguessin llistes obertes? T’imagines que poguessis votar al 7è d’ICV enlloc del que anava primer? seria un sistema on la gent que s’ho curri sortiria escollida enlloc de com passa ara. No és per desmerèixer però senyor/a que ha anat en 2 i 3 posició a la llista de qualsevol partit a les eleccions del Parlament de Catalunya (per no citar a tota la resta), no sabem qui són!!!

Als EUA també és molt més fàcil trobar feina malgrat no tinguis una carrera per justificar els teus coneixements. Això deu ser així en part perquè en foten al carrer a la que et despistes d’una manera bastant econòmica. Però en part també perquè el punt inicial és que serveixes, és a dir, tenen confiança. Força gent m’ha dit que eren enginyers o qualsevol altra cosa. Ningú als Països Catalans m’ha dit que era geòleg per citar alguna cosa i ja no ho és, encara que no exerceixi. La idea d’això és que mai és tard per reconduir la teva vida.

Deixa’m acabar l’apunt citant la frase típica que diu que els EUA són el país de les oportunitats. Insisteixo en el fet que els EUA no són un país perfecte, sobretot si no tens diners o tens una malaltia de les fotudes. Però malgrat això, els EUA donen més oportunitats que Europa. I el problema és mental no tant funcional. Si tots tinguéssim una mica més de confiança, tots tindríem més oportunitats.

Els rumors es confirmaran el dimarts 19 de gener amb molta probablitat. L’iTablet o iSlate (nom que encara no està confirmat) és la nova revolució d’Apple. L’iTablet és una pantalla multi-sensible com ho és l’ipod o l’itouch. Té unes 10″ i permetrà utilitzar aplicacions de l’iphone així com aplicacions de lectura tipus Kindle. Segons el New York Times l’iTablet permetrà realitzar novedoses operacions amb els dits sobre la pantalla com per exemple rotant tres dits per obrir una operació.

A més, algunes veus (tot són rumors encara) asseguren que Apple ha estat dos anys treballant sobre les capacitats de l’iWork en base a la pantalla multi-sensible. Això indicaria que Apple té pensat oferir aquesta nova joguina com un ordinador. Aquesta és una de les incògnites de l’iTablet. Com que està entre el portàtil i l’iphone, quin serà el seu mercat. I en tot això el Kindle quina posició agafa?

Aquí, a Sillicon Valley, ja es diu que el Kindle està sentenciat.

Després d’haver viscut ja un mes i mig al mateix poble on s’ha creat i té la residència Facebook, he arribat a la conclusió que independentment de si la tecnologia estiguès igualment desenvolupada als Països Catalans i a Sillicon Valley, Facebook no es podria haver creat a ca nostra en primer moment.

Això ho afirmo perquè Facebook respon a les necessitats d’una societat profundament individualista i sense cap arrelament conseqüència de l’enorme mobilitat. La frase més sentida aquí és I’m new in the area. Això vol dir que no la majoria de la gent coneix a molt poca gent especialment tenint en compte les relacions humanes a la feina marcades per conductes fredes i superficials. Tanmateix, tots ells (tots nosaltres perquè ja m’hi he de comptar) tenim unes necessitats socials. En aquest punt les xarxes socials intenten solucionar les mancances. Facebook a ca nostra és una eina per mantenir el contacte amb la gent i promocionar actes o activitats personals, mentre que aquí s’utilitza per conèixer gent. Crec que aquesta segona raó és molt més forta i és justament per això que no crec que s’hagués creat a Barcelona en primera instància. Nosaltres utilitzem Facebook segons les nostres necessitats. Un pas més enllà és la xarxa social Meet up (seria com punt de trobada) que està molt consolidada aquí als Estats Units. Es basa en la creació dels grups temàtics virtuals (p.ex. Catalans a Bay Area), organitzes esdeveniments i la gent que s’hi ha adherit si apunta, i hi participa.